Ens havíem aixecat amb un cel gris i el dia passava acompanyat de pluges, tan necessàries. Tot i el temps advers, de bon matí, vaig dirigir-me a Cervelló, després de visitar l’amic Heroi Merlí per fer els últims retocs de la cabina, tot havia d’estar llest per “La Pixada”.

I és que d’una manera bastant improvisada ens trobaríem al vespre per estrenar la cabina de vàter sec. L’objectiu era recollir mostres per poder portar-les a analitzar a la planta de compostatge on comprovaran si el residu compleix els requisits per ser tractat allà. D’això, ja us en parlaré en un altre moment.

Ja fa uns mesos vaig emprendre l’aventura de construir d’un vàter sec portàtil per festes i altres esdeveniments. Havia fet dissenys, previsions, dibuixos i divagacions de cabines que imaginava ideals, però en aquell moment eren arriscades. Em sentia bloquejada perquè el temps i les ganes les tenia, però no sabia com avançar. Gràcies als bons consells del Guile i a la predisposició, ànims i ajuda de la Gina, entre molts altres consells d’altres persones, em vaig arremangar les mànigues i a construir.

La cabina és senzilla però prou sòlida, i el que és més important, fa la seva funció.

-M’he sentit com a casa- comentava la primera privilegiada a utilitzar el bany.

Us deixo unes imatges del procés i el dia de l’estrena perquè jutgeu vosaltres mateixes. Moltes gràcies a la Berta per les fotos i a la Clàudia, la Clara, l’Enric i el Roger. Gràcies també al David per l’ajuda en el vídeo: