Algunes dades per entendre la magnitud de la problemàtica:

Cada any, unes 829.000 persones a països del sud-global moren per malalties causades per la mala gestió de l’aigua i mala higiene, com el còlera, la tifoidea i la disenteria. (OMS 2022: http://www.who.int/en/news-room/fact-sheets/detail/sanitation)

3.500 milions de persones viuen sense lavabos adequats i 2.200 milions sense aigua potable. (OMS/UNICEF 2023: http://www.unwater.org/publications/who/unicef-jointmonitoring-program-update-report-2023)

El subministrament d’aigua insalubre, la deficiència dels sistemes de sanejament i la manca d’higiene són responsables de la mort d’uns 1.000 nens menors de cinc anys cada dia. (UNICEF 2023: http://www.unicef.org/reports/triple-threat-wash-diseaseclimate)

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, utilitzem:

8.000L d’AIGUA POTABLE per persona i any per tirar de la cadena del WC.

El vàter d’aigua va nèixer per allunyar ciutats i pobles de malalties i epidèmies, i va ser molt important! Ara bé, en el context climàtic i social en el que vivim en l’actualitat:

El vàter d’aigua no és una solució global

Les xarxes de sanejament europeu ens diuen aquest any: Sustainable toilets are no rocket science. Existeixen les alternatives, existeix la tecnologia, falta la voluntat de que assolir la fita d’un sanejament per a totes sigui realment sostenible per a totes les persones del planeta i no només el privilegi d’uns pocs.